Cómo reeducar el suelo pélvico
Reeduca el Sòl Pelvià Despres del Part
L’arribada tan desitjada d’un fill desprès de la llarga…
Enforteix el Sòl Pelvià Abans del Part
Després d’un part l’abdomen d’una dona…
Automassatge
L’automassatge té beneficis a molts nivells depenent del lloc on el realitzem o de la força o tècnica que usem: efecte beneficiós a nivell circulatori, linfàtic, descontracturant i relaxant , tonificant muscular i de la pell, alliberació de la tensió del teixit conjuntiu a qualsevol part que s’apliqui.
També regula el sistema nerviós equilibrant-lo i sempre millora la consciència del nostre cos, mitjançant el massatge coneixerem el nostre propi cos i serem més conscients del que ens demana i on tenim tensions .
Les mans són l’eina més habitual per fer un automassatge.
Les mans s’adapten a la forma del cos que volem treballar, i també els moviments de le mans, depenen de la zona a tractar. Podem fer passades suaus sense massa pressió en diferents sentits o fent moviments circulars ( sempre depenent de la zona), o bé amb pressió mantinguda per a inhivir un punt doloròs, percutir o bé fer un moviment d’amassament del múscul. La millor posició per a fer un automassatge és dret amb les cames separades i una mica flexionades, sempre que poguem estar en aquesta postura sense cap dolor ni dificultat i essent concients del cos; també podriem fer-lo assegut a una cadira dura o bé estirat, en tots els casos s’ha de ser conscient de la postura inicial i millor amb els ulls tancats, per treballar més el sentit del tacte.
Pot fer-se a qualsevol part del nostre cos, depenent de la zona utilitzadem més o menys força, pressions o passades llarges, verticals o horizontals o bé circulars. En algunes zones poden semblar carícies i en altres amasament més enèrgic. En tot cas sempre adaptarem la mà a la zona que volem treballar i la força o la intensitat depenent de com ho rebem.
Pot fer-se per prevenció i prendre més consciència de les zones tenses del nostre cos o bé amb una finalitat autocurativa, terapèutica ( abans he nombrat els els diversos efectes que pot tenir). Sempre respectant la nostre respiració i el dolor que es poguem tenir a una o altre zona.
Pot fer-se automasatge a qualsevol part del cos al coll, amb tota la mà oberta podem passar.la més o meys energicament a un o altre costat, fins a les zones altes de les espatlles- els trapezis. Al tòrax, fent passades transversals seguint les costelles i longitudinals seguint l’esternó, acabant amb moviments més profunds circulars, i reseguint la revora més baixa de les costelles, aquest massatge ens pot ajudar a respirar millor, sentir més amplitud a la caixa toràcica, en moments de molt tensió quan tenim tendència a bloquejar la respiració. També és interesant a les persones que tenen problemes d’artrosis i artritis a les articulacions de les mans que facin un massatge suau circular al voltant de cadauna de les articulacions dels diferents dits, deixant.los molt relaxats, i fer un massatge longitudinal al palmell de la mà entre els metatarsians, poden acompanyar aquest massatge amb un movimens molt suaus sense cap tipus de força ni resistència imitant tocar un piano, obrint i tancant els dits de la mà de forma alternativa fent petits moviments circulars amb el canell.
La constància de fer aquests exercicis diaris pot evitar i minvar deformitats, dolor, rampes…
L’automassatge a la cara i el cap . A la cara des del front com si ens acaronessim suament amb una mà i l’altre, amb el dit polze i l ‘índex resseguirem les celles fent petits pessics, estimulant aquesta zona i al final de la cella farem un petits moviment circulars, farem moviments circulars a la mandívula i longitudinals a costat i costat del nas acabant amb petites pressions o pessics al voltant de tota la barbeta. Al cap, amb les mans obertes amb la part més distal dels dits mobilitzem la pell que envolta el cap per tant tota la cabellera, en diferents direccions. Farem petits pressions amb els dits seguint una línia imaginària de davant al front a darrera el clatell. Al acabar passem per darrera els orelles i finalment podem agafar els cabells des de l’arrel i estirar.los suaument. Aquest massatge pot relaxar una tensió o un inici de mal de cap, reduir la sensació de cansament, afavorir la concentració i la claretat. Millorar l’expressió del rostre.
A part de les mans podem fer automasatge amb diversos materials, a les zones més difícils d’arribar manualment. Els materials que s’utilitzen són pilotes de tenis, de suro petites, d’escuma de diferetns tamanys, pals de fusta , rulus de cartró gruixut o de fusta…
Amb una pilota de tenis col.locada entre la nostra columna i una paret podem fer moviments longitudinals des de la part més alt a la més baixa, utilitzant les nostres cames per a pujar i baixar la pilota, a costat i costat de la columna pujant i baixant, mai pressionar sobre els apòfisis espinoses de les vèrtebres. Podem mantenir la pilota en un punt on notem més tensió muscular. També podem fer massatge als músculs profunds de la pelvis i al gluti amb la pilota i la paret fent moviment circulars al gluti i petites pressions a la zona mija de la natja. Aquest massatge té una acció muscular molt profunda descontracturant de la musculatura i millora les sobrecàrregues musculars i dolors muculars a la zona de les lumbars, la pelvis i extremitats inferiors. 
A la zona de la plana dels peus, sabem que hi ha molt punts reflexes de tot el cos i és una zona que manté tot el pes del nostre cos, i podem fer massatge recolzant el nostre pes damunt la pilota de tenis de manera que apretant.la a terra resseguim tota la planta dels peu, la part interna i externa, fem petites pressions a la zona mitja del peu i al taló, aquest massatge és molt beneficiós, perquè els efectes arriben a tot el cos d’una manera molt profunda a través d’una relaxació músculo-fascial, reposiciona el cos a la postura de bipedestació per a buscar un bon equilibri contra la gravetat, allibera la tensió de tota la cadena muscular posterior. Aquests massatges amb la pilota de tenis són dolorosos i profunds, el dolor sempre s’ha de poder controlor amb la respiració o bé no reduint la pressió.
Inicialment l’automassatge manual està indicat en qualsevol persona, només les tècniques de pressió, percusió i en algunes zones les d’amassament poden està contraindicades en persones que tingui problemes circulatoris i prenguin medicació per la circulació tipus anticoagulants.
Inicialment l’automasatge ha de ser agradable, tot i que pot ser que alguna tècnica no ho sigui els primers dies. En cas que el dolor continu s’aconsella parar, i si sempre molesta aquella mateixa zona, demanar conscell a un professional, fisioterapeuta. Un professional podrà inidicar quin tipus d’automassatge és el més indicat o bé desaconsellar-lo, en cas de dolor. Si el dolor cedeix pot seguir fent el massatge o bé canvia de intensitat, en tot cas sempre ha de ser una sensació que el cos pot controlar i permet estar sense tensió i respirant.
L’automassatge és una eina de autotractament tot i que en el cas d’un dolor o molestia que persisteixi s’aconsella assessorar-se amb un professional indicat, tal i com hem indicat.
No cal utilitzar cap tipus de crema especial, però si es pot fer servir un oli relaxant, oli d’atmetlles dolces amb escència de romani o altres preperats amb aplicacions específiques…cremes que portin àrnica, hipèric… (pel dolor muscular)
Gemma Solà Noguer. Fisioterapeuta ( 1992) , Rpgista i professora de fisioteràpia a l’Escola Universitària de Fisioteràpia Garbí, especialitzada en diverses tècniques globals de teràpia manual, tècniques de reeducació posturals, de consciència corporal i reeducació del sòl pelvià.
L’Escoliosi i el Creixament
El nostre cos es va formant dia a dia. L’estructura corporal s’adapta a les necessitats i activitats que fem durant la vida quotidiana; així des de ben petits ens caracteritza una manera de caminar, una postura de l’esquena, de les espatlles i dels genolls o dels peus…
El cos busca la forma més còmode i fàcil i menys forçada per a poder mantenir-se, jugar, caminar, asseure´s…
La formació de la columna vertebral és molt important en edat de creixement.
La columna ha de mantenir unes corbes fisiològiques, que l’equilibren i li permeten fer moviments sense dolor, permetre una bona mobilitat del conjunt de costelles i per tant un bon nivell respiratori. Ocasionalment, aquestes curvatures de l’esquena poden perdre la seva estructura normal i deformar-se, degut generalment a males postures.
Una de les deformacions que s’inicia en l’edat de creixement és l’escoliosi. “Una persona amb escoliosi es troba recta tot i que es veu torçada.” Les males postures provoquen un treball asimètric de la musculatura de la columna de manera que treballa més una musculatura que una altra, hi ha un desequilibri muscular i aleshores tenim uns músculs molt forts i uns altres més febles i progressivament l’esquena es va descompensant.
En un inici el problema és postural i s’anomena una actitud escoliòtica, però si no es corregeix pot evolucionar a una escoliosi i cal iniciar un tractament adequat ja que, la tendència de la columna-sobretot en edat de creixement-, si no hi posem remei serà empitjorar.
El tractament inicialment haurà de ser individualitzat, tots tenim una esquena pròpia i diferent, l’objectiu d’aquest tractament serà reforçar una musculatura i estiran-se una altra per tal de tornar a compensar les corbes de la columna.
La natació pot ser d’ ajuda en casos d’actitud escoliòtica, tot i que no corregeix el problema ens ajuda a mantenir la curvatura a fi d’evitar la progressió.
Existeix una relació important entre el creixement i l’escoliosi. Generalment les escoliosis que apareixen als 3 anys no solen progressar fins als 10 anys, però si que s’agreugen dels 11anys als 13 anys.Quan més aviat apareix una escoilosi (3-10 anys) més mal pronòstic se n’espera, en canvi les que apareixen als 13 -18 anys no solen ser tant greus. Per tant cal prevenir l’escoliosi en edat de creixement :
-observant i corregint les males postures dels nens, sobretot a l’hora d’asseure’s (a una cadira o al terra)
– portar una bossa per anar a l’escola tipus motxilla: sempre ben posada, amb un respatller semi-dur i el menys pes possible i en tot cas ben repartit.
– Seguir les revisions mèdiques periòdiques i si s’observa una actitud escoliòtica iniciar una pauta de tractament el més aviat possible.
Tinc un bon hàbit postural?
A mesura que ens fem grans la tendència del nostre cos és de corbar-se endavant.
Des de petits ens han hagut de corregir la postura de l’esquena: a l’escola, els pares,…
Ens requereix un gran esforç mantenir-nos “rectes”, de tal manera que després d’uns minuts d’intentar-ho, ens trobem altra vegada “corbats”, no hi estem massa habituats, no ens és còmode, i ens suposa massa esforç.
Tenim un conjunt de músculs que mantenen el nostre esquelet i lluiten contra la gravetat, són els músculs posturals. Gran part d’aquests músculs funcionen en tot moment menys quan estem estirats, dormint…
Els músculs posturals a vegades treballen més del compte i fan esforços innecessaris, es tornen rígids, perden elasticitat i s’escurcen. Amb el temps les articulacions perden mobilitat i poden arribar a causar dolor. Ens podem preguntar per què una persona que treballa tot el dia assegut i sense aixecar pes pateix dolor a l’esquena o les cervicals i, fins i tot, té una hèrnia discal. Els seus músculs posturals, ben segur que no treballen de forma correcta i adopta una mala posició de l’esquena al seure; a la vegada les espatlles i el cap es troben massa endavant… La musculatura de l’esquena treballa de forma incorrecta i progressivament les articulacions vertebrals pateixen una compressió i dolor.
És molt estrany que una persona mantingui una simetria del cos (és ha dir que un costat del cos sigui una còpia exacte de l’altre). La feina diària, els hàbits quotidians,…ens faciliten l’ús d’un costat més que l’altre, de manera que es va creant una asimetria i la nostra postura es deforma.
Podem aprendre a reconèixer els esforços innecessaris que fem en el nostre cos per a moure’ns.
Quan fem un moviment no hem d’utilitzar tanta energia. Heu pensat mai la força que fem només per a rentar-nos les dents? És innecessària, són peces molt petites i precisament ha de ser un moviment delicat i precís, hem de fer el mínim. O per netejar un vidre? No cal fer tanta força amb les espatlles i amb l’esquena. Hem d’ aprendre a sentir i fer conscient el moviment que necessitem en cada moment. Hem de reeducar la nostra postura per tal de poder-la millorar i fer-ne un ús correcte en l’activitat de la vida diària de manera inconscient. Tot això es pot aconseguir mitjançant un treball corporal de reeducació de la postura i uns exercicis de consciència del que necessita el nostre cos. Cuida’t la salut és a les teves mans!