by Albert | 05 - 02 - 2016 | Blog |
El lumbago apareix quan hi ha un trastorn a de la part baixa de l’esquena o bé a la musculatura del voltant. Moltes vegades a causa de males postures o debilitat muscular. A vegades degut a una malformació, un procés degeneréssiu, a una inflamació puntual…
Generalment el dolor comença de sobte després d’un esforç físic o una mala postura prolongada. La musculatura de la regió es contractura (es tensa ) i s’inflama, de manera que el cos protegeix la zona lumbar i l’immobilitza per tal de no tenir dolor.
En cas de lumbàlgia s’aconsella inicialment fer repòs, la millor postura és estirat amb les cames flexionades per tal de disminuir la pressió dels discs que hi ha entre les vèrtebres i tota la tensió de les estructures posteriors de la columna vertebral.
Per disminuir el dolor s´ha d’aplicar escalfor local amb una ampolla d’aigua calenta o una manta elèctrica i massatge descontracturant. Una vegada passat el període dolorós és important iniciar una reeducació de la postura i correcció dels “ vicis” posturals.
Generalment les persones que pateixen lumbago tenen recaigudes (una de cada quatre persones) per tal d’evitar-ho, i passat el període agut de dolor cal:
-enfortir l’esquena amb uns exercicis adequats de la regió lumbar i de la zona abdominal, dependrà de cada persona i del tipus de lesió
-exercicis de flexibilització muscular per a mantenir una bona mobilitat-evitar les males postures i el sedentarisme, -eliminar pes (en cas necessari),
-fer una reeducació de la postura, tenint en compte tota l’esquena en conjunt,i procurar reduir les causes d’estrès i tensió muscular, que molt sovint són les que desencadenen el dolor.
by Albert | 05 - 02 - 2016 | Blog |
A la part baixa de l’abdomen tenim un conjunt de músculs en forma de hamaca o vol, col.locats com si formessin un terra són els músculs del perineu; i serveixen de recolzament a la bufeta de l’orina, l´úter i el recte. Si aquests músculs estan dèbils podem trobar-nos amb una incontinència urinària,és a dir pèrdues d’orina en qualsevol moment o lloc inadequat, per tant és un problema de control de la orina.
Hi ha molts tipus d’incontinència urinària: Generament s’inicia amb pèrdues d’orina quan es fa un esforç, al tossir o estornudar, riure, saltar, còrrer, caminar, fer exercici…a vegades al obrir una aixeta d’aigua… En tots els casos les dones es pensen que és normal i que té a veure amb l’edat, o bé desconeixen que és un problema amb tractament, o és mal vergonyós anar al metge per aquest motiu, o bé no és creu un problema prou greu.Un 40% de dones de menys de 45 anys té incontinència urinària.
Per què podem tenir incontinència?
La musculatura del periné pot debilitar-se a causa de:
¨el part i l’embaràs¨ i post-part: en cas d’iniciar exercicis abdominals abans que reforçar el periné
¨Menopausa i edat: durant la menopausa es produeixen uns canvis hormonals i la musculatura del periné es debilita i perd molta força.
Si no es fa un tractament per a enfortir aquesta musculatura i reestablir la funció de contenció d’orina el més aviat possible el problema empitjorarà de manera que:
· la dòna redueix la seva vida social diàriament i poc a poc, i usen compreses degut a les pèrdues d’orina.
· pot tenir repercussions psicològiques, disminuint la seguerat i autoestima d’un mateix
· la problemàtica inicial pot convertit-se amb una intervenció quirúgica degut a un descens que la matriu o de la bufeta.
Podem prevenir el transtorn o pèrdua de força d’aquesta musculatura.
– Fer pipi quan es tenim ganes i no esperar ni retenir-lo.
– No apretar al final de fer el pipi perquè acabi de sortir.
– Aprendre a fer exercicis perineals adeqüats sobretot en époques més crítiques com menopausa, embaràs i post-part.
-fer una bona recuperació de la musculatura del periné després del part
– i sobretot si teniu un problema d’incontinència d’orina o anal dirigir-vos a un professional que us pugui atendre i iniciar el més aviar possible un programa de reeducació perineal per tal de no agreujar el problema.
by Albert | 26 - 11 - 2015 | Blog |
L’osteopatia és una ciència terapèutica que té un abordatge global del organisme, una visió amplia de tot el cos. Valora quina és la causa que altera el funcionament de tot el sistema músculo.esquelétic, visceral i craneal.
El tractament osteopàtic és una eina que pot acompanyar a la dona al llarg de la seva vida hormonal, adequant a cada moment les necessitats. Mitjançant tècniques precises i suaus, sense perill.
Hi ha certes èpoques de la vida, que coincideixen amb els canvis hormonals, que la dona pot trobar.se dolències a nivell corporal …és a dir una mala adaptació.
Un d`aquests cicles hormonals és la menstruació. En alguns casos la dona manifesta signes premenstruals ( dolor i inflor als pits i abdomen, pesadesa de les cames, dolor lumbar , migranyes, …). També podem trobar.nos amb aleracions del cicle menstrual, regles molt dolorores o interrupció de la menstruació. Amb l’osteopatia podrem retrobar l’equilibri del nostre cos i un cicle normal.
Durant l’embaràs el cos de la dona té molts canvis físics i en tots els sistemes corporals ( circulatori, digestiu, …). L’osteopatia ajudarà a adaptar el cos en cada trimestre de l’embaràs i a evitar o tractar les dolències principals en aquest periode degudes al creixement del fetus: dolors columna o cóccix, ciàtica, sensació de pesadesa sobre la pelvis, mala circulació, mala digestiu, restrenyiment ….
Si el cos rep bé els canvis durant la gestació, facilitaran el treball durant el part , les articulacions estaran més lliures i mòbils i facilitaran la sortida el fetus, en cas contrari podrien complicar el moment de l’expulssiu.
La dona embarassada no és una dona malalta i quan pateix símptomes que perduren s’haurien de tractar amb un professional especialitzat..
En el post.part el cos de la mare torna fisiológicamente al seu lloc, poden presentar.se dolències articulars, musculars o/i viscerals depenent de com el cos s’hagi adaptat als canvis durant i/o com hagi anat el part, si ha calgut instrumentació , si l’expulssiu ha estat molt llarg, en cas d’estrip o episiotomia… alguns dels símpotems més habituals són poden aparèixer dolor al cóccix, sensació de pes, pèrdues d’orina… Mitjançant el tècniques d’osteopatia podrem torna a equilibrar la pelvis i trobar l’estabilitat dels òrgans pèlvics i abdominals.
L’osteopatia pot ser una ajuda en algun casos de infetilitat, per causa mecànica, és a dir quan hi ha una manca de mobilitat del coll uteri, o mala mobilitat de les trompes, degut a vegades a cicatrius d’apendicitis o altres cirugies intrapèlviques.
Algunes dones manifesten més simtomatologia durant la menopausa, degut al canvi hormonal i mitjançat l’osteopatia serà més fácil trobar de nou un equilibri .
by Albert | 03 - 02 - 2015 | Blog |
El nostre cos es manté dret i es desplaça a través de dues columnes simètriques que són les cames i a la base hi tenim els peus, que són el punt de contacte amb el terra. Els peus tenen un sistema d’amortiguació harmònic i equilibrat que permet una adaptació a superfícies irregulars de forma perfecta.
Els peus constanment estan sotmesos a unes forces i pressions contínues i repetitives: el pes del nostre cos, la irregularitat del terra… Aquestes forces poden sobrepassar-se i aleshores els peus pateixen les repercussions i poden produïr una sobrecàrrega o un escurçament muscular desencadecant punts dolorosòs i d’inflamació.
Per tant podem pensar que si el nostre cos es recolza sobre els peus i si aquests no estan ben equilibrats tindrem repercussions negatives als genolls, malucs i/o esquena bé sigui dolor, inflamació i/o desviació. Què els passa als peus quan s’adapten a un calçat inadequat?
El calçat ens ha de protegir els peus no oprimir-los i limitar els moviments necessaris. Les sabates han d’adaptar-se als peus no els peus a les sabates. El peu dins una sabata amb taló alt tendeix a desplaçar el pes endavant cap als dits i pot provocar punts dolorosòs i durícies a la planta o sobre els dits. De la mateixa manera modifica l’equilibri i el treball dels genolls, malucs i esquena. Les soles rígides no permeten que els peu faci els seus moviments i no s’adapta al terreny, ens fa un fregadís constant darrera al taló i hem de fer molta força amb els dits perquè no ens caigui continuament la sabata. La punta de les sabates ha de permetre un bon recolzament dels dits dins la sabata per tal de no comprimir-los, ja que perden sensibilitat i estabilitat. La pressió contínua als dits i les ungles provoca deformitats: el galindó conegut com “juanete”, els dits no queden estirats i adopten una postura en flexió, s’engruixudeixen les ungles…La sabata adequada serà amb:
-una sola elàstica i flexible per no perdre la sensació de les irregularitats del terra.
-una punta ample per no comprimir els dits.
-un material poròs que permeti l’evaporació de la suor i la nostra pell pugui respirar.-evitar el taló alt i prim.
Cal que tingueu cura dels vostres peus, tenint en compte com ha de ser la sabata i alhora fent-vos un bon massatge amb crema hidratant, movent suament els dits fins on pogueu sense dolor, separat-los…relaxant la planta del peu.
