by Albert | 05 - 02 - 2016 | Blog |
L’automassatge té beneficis a molts nivells depenent del lloc on el realitzem o de la força o tècnica que usem: efecte beneficiós a nivell circulatori, linfàtic, descontracturant i relaxant , tonificant muscular i de la pell, alliberació de la tensió del teixit conjuntiu a qualsevol part que s’apliqui.
També regula el sistema nerviós equilibrant-lo i sempre millora la consciència del nostre cos, mitjançant el massatge coneixerem el nostre propi cos i serem més conscients del que ens demana i on tenim tensions .
Les mans són l’eina més habitual per fer un automassatge.
Les mans s’adapten a la forma del cos que volem treballar, i també els moviments de le mans, depenen de la zona a tractar. Podem fer passades suaus sense massa pressió en diferents sentits o fent moviments circulars ( sempre depenent de la zona), o bé amb pressió mantinguda per a inhivir un punt doloròs, percutir o bé fer un moviment d’amassament del múscul. La millor posició per a fer un automassatge és dret amb les cames separades i una mica flexionades, sempre que poguem estar en aquesta postura sense cap dolor ni dificultat i essent concients del cos; també podriem fer-lo assegut a una cadira dura o bé estirat, en tots els casos s’ha de ser conscient de la postura inicial i millor amb els ulls tancats, per treballar més el sentit del tacte.
Pot fer-se a qualsevol part del nostre cos, depenent de la zona utilitzadem més o menys força, pressions o passades llarges, verticals o horizontals o bé circulars. En algunes zones poden semblar carícies i en altres amasament més enèrgic. En tot cas sempre adaptarem la mà a la zona que volem treballar i la força o la intensitat depenent de com ho rebem.
Pot fer-se per prevenció i prendre més consciència de les zones tenses del nostre cos o bé amb una finalitat autocurativa, terapèutica ( abans he nombrat els els diversos efectes que pot tenir). Sempre respectant la nostre respiració i el dolor que es poguem tenir a una o altre zona.
Pot fer-se automasatge a qualsevol part del cos al coll, amb tota la mà oberta podem passar.la més o meys energicament a un o altre costat, fins a les zones altes de les espatlles- els trapezis. Al tòrax, fent passades transversals seguint les costelles i longitudinals seguint l’esternó, acabant amb moviments més profunds circulars, i reseguint la revora més baixa de les costelles, aquest massatge ens pot ajudar a respirar millor, sentir més amplitud a la caixa toràcica, en moments de molt tensió quan tenim tendència a bloquejar la respiració. També és interesant a les persones que tenen problemes d’artrosis i artritis a les articulacions de les mans que facin un massatge suau circular al voltant de cadauna de les articulacions dels diferents dits, deixant.los molt relaxats, i fer un massatge longitudinal al palmell de la mà entre els metatarsians, poden acompanyar aquest massatge amb un movimens molt suaus sense cap tipus de força ni resistència imitant tocar un piano, obrint i tancant els dits de la mà de forma alternativa fent petits moviments circulars amb el canell.
La constància de fer aquests exercicis diaris pot evitar i minvar deformitats, dolor, rampes…
L’automassatge a la cara i el cap . A la cara des del front com si ens acaronessim suament amb una mà i l’altre, amb el dit polze i l ‘índex resseguirem les celles fent petits pessics, estimulant aquesta zona i al final de la cella farem un petits moviment circulars, farem moviments circulars a la mandívula i longitudinals a costat i costat del nas acabant amb petites pressions o pessics al voltant de tota la barbeta. Al cap, amb les mans obertes amb la part més distal dels dits mobilitzem la pell que envolta el cap per tant tota la cabellera, en diferents direccions. Farem petits pressions amb els dits seguint una línia imaginària de davant al front a darrera el clatell. Al acabar passem per darrera els orelles i finalment podem agafar els cabells des de l’arrel i estirar.los suaument. Aquest massatge pot relaxar una tensió o un inici de mal de cap, reduir la sensació de cansament, afavorir la concentració i la claretat. Millorar l’expressió del rostre.
A part de les mans podem fer automasatge amb diversos materials, a les zones més difícils d’arribar manualment. Els materials que s’utilitzen són pilotes de tenis, de suro petites, d’escuma de diferetns tamanys, pals de fusta , rulus de cartró gruixut o de fusta…
Amb una pilota de tenis col.locada entre la nostra columna i una paret podem fer moviments longitudinals des de la part més alt a la més baixa, utilitzant les nostres cames per a pujar i baixar la pilota, a costat i costat de la columna pujant i baixant, mai pressionar sobre els apòfisis espinoses de les vèrtebres. Podem mantenir la pilota en un punt on notem més tensió muscular. També podem fer massatge als músculs profunds de la pelvis i al gluti amb la pilota i la paret fent moviment circulars al gluti i petites pressions a la zona mija de la natja. Aquest massatge té una acció muscular molt profunda descontracturant de la musculatura i millora les sobrecàrregues musculars i dolors muculars a la zona de les lumbars, la pelvis i extremitats inferiors. 
A la zona de la plana dels peus, sabem que hi ha molt punts reflexes de tot el cos i és una zona que manté tot el pes del nostre cos, i podem fer massatge recolzant el nostre pes damunt la pilota de tenis de manera que apretant.la a terra resseguim tota la planta dels peu, la part interna i externa, fem petites pressions a la zona mitja del peu i al taló, aquest massatge és molt beneficiós, perquè els efectes arriben a tot el cos d’una manera molt profunda a través d’una relaxació músculo-fascial, reposiciona el cos a la postura de bipedestació per a buscar un bon equilibri contra la gravetat, allibera la tensió de tota la cadena muscular posterior. Aquests massatges amb la pilota de tenis són dolorosos i profunds, el dolor sempre s’ha de poder controlor amb la respiració o bé no reduint la pressió.
Inicialment l’automassatge manual està indicat en qualsevol persona, només les tècniques de pressió, percusió i en algunes zones les d’amassament poden està contraindicades en persones que tingui problemes circulatoris i prenguin medicació per la circulació tipus anticoagulants.
Inicialment l’automasatge ha de ser agradable, tot i que pot ser que alguna tècnica no ho sigui els primers dies. En cas que el dolor continu s’aconsella parar, i si sempre molesta aquella mateixa zona, demanar conscell a un professional, fisioterapeuta. Un professional podrà inidicar quin tipus d’automassatge és el més indicat o bé desaconsellar-lo, en cas de dolor. Si el dolor cedeix pot seguir fent el massatge o bé canvia de intensitat, en tot cas sempre ha de ser una sensació que el cos pot controlar i permet estar sense tensió i respirant.
L’automassatge és una eina de autotractament tot i que en el cas d’un dolor o molestia que persisteixi s’aconsella assessorar-se amb un professional indicat, tal i com hem indicat.
No cal utilitzar cap tipus de crema especial, però si es pot fer servir un oli relaxant, oli d’atmetlles dolces amb escència de romani o altres preperats amb aplicacions específiques…cremes que portin àrnica, hipèric… (pel dolor muscular)
Gemma Solà Noguer. Fisioterapeuta ( 1992) , Rpgista i professora de fisioteràpia a l’Escola Universitària de Fisioteràpia Garbí, especialitzada en diverses tècniques globals de teràpia manual, tècniques de reeducació posturals, de consciència corporal i reeducació del sòl pelvià.
by Albert | 05 - 02 - 2016 | Blog |
El nostre cos es va formant dia a dia. L’estructura corporal s’adapta a les necessitats i activitats que fem durant la vida quotidiana; així des de ben petits ens caracteritza una manera de caminar, una postura de l’esquena, de les espatlles i dels genolls o dels peus…
El cos busca la forma més còmode i fàcil i menys forçada per a poder mantenir-se, jugar, caminar, asseure´s…
La formació de la columna vertebral és molt important en edat de creixement.
La columna ha de mantenir unes corbes fisiològiques, que l’equilibren i li permeten fer moviments sense dolor, permetre una bona mobilitat del conjunt de costelles i per tant un bon nivell respiratori. Ocasionalment, aquestes curvatures de l’esquena poden perdre la seva estructura normal i deformar-se, degut generalment a males postures.
Una de les deformacions que s’inicia en l’edat de creixement és l’escoliosi. “Una persona amb escoliosi es troba recta tot i que es veu torçada.” Les males postures provoquen un treball asimètric de la musculatura de la columna de manera que treballa més una musculatura que una altra, hi ha un desequilibri muscular i aleshores tenim uns músculs molt forts i uns altres més febles i progressivament l’esquena es va descompensant.
En un inici el problema és postural i s’anomena una actitud escoliòtica, però si no es corregeix pot evolucionar a una escoliosi i cal iniciar un tractament adequat ja que, la tendència de la columna-sobretot en edat de creixement-, si no hi posem remei serà empitjorar.
El tractament inicialment haurà de ser individualitzat, tots tenim una esquena pròpia i diferent, l’objectiu d’aquest tractament serà reforçar una musculatura i estiran-se una altra per tal de tornar a compensar les corbes de la columna.
La natació pot ser d’ ajuda en casos d’actitud escoliòtica, tot i que no corregeix el problema ens ajuda a mantenir la curvatura a fi d’evitar la progressió.
Existeix una relació important entre el creixement i l’escoliosi. Generalment les escoliosis que apareixen als 3 anys no solen progressar fins als 10 anys, però si que s’agreugen dels 11anys als 13 anys.Quan més aviat apareix una escoilosi (3-10 anys) més mal pronòstic se n’espera, en canvi les que apareixen als 13 -18 anys no solen ser tant greus. Per tant cal prevenir l’escoliosi en edat de creixement :
-observant i corregint les males postures dels nens, sobretot a l’hora d’asseure’s (a una cadira o al terra)
– portar una bossa per anar a l’escola tipus motxilla: sempre ben posada, amb un respatller semi-dur i el menys pes possible i en tot cas ben repartit.
– Seguir les revisions mèdiques periòdiques i si s’observa una actitud escoliòtica iniciar una pauta de tractament el més aviat possible.
by Albert | 05 - 02 - 2016 | Blog |
A mesura que ens fem grans la tendència del nostre cos és de corbar-se endavant.
Des de petits ens han hagut de corregir la postura de l’esquena: a l’escola, els pares,…
Ens requereix un gran esforç mantenir-nos “rectes”, de tal manera que després d’uns minuts d’intentar-ho, ens trobem altra vegada “corbats”, no hi estem massa habituats, no ens és còmode, i ens suposa massa esforç.
Tenim un conjunt de músculs que mantenen el nostre esquelet i lluiten contra la gravetat, són els músculs posturals. Gran part d’aquests músculs funcionen en tot moment menys quan estem estirats, dormint…
Els músculs posturals a vegades treballen més del compte i fan esforços innecessaris, es tornen rígids, perden elasticitat i s’escurcen. Amb el temps les articulacions perden mobilitat i poden arribar a causar dolor. Ens podem preguntar per què una persona que treballa tot el dia assegut i sense aixecar pes pateix dolor a l’esquena o les cervicals i, fins i tot, té una hèrnia discal. Els seus músculs posturals, ben segur que no treballen de forma correcta i adopta una mala posició de l’esquena al seure; a la vegada les espatlles i el cap es troben massa endavant… La musculatura de l’esquena treballa de forma incorrecta i progressivament les articulacions vertebrals pateixen una compressió i dolor.
És molt estrany que una persona mantingui una simetria del cos (és ha dir que un costat del cos sigui una còpia exacte de l’altre). La feina diària, els hàbits quotidians,…ens faciliten l’ús d’un costat més que l’altre, de manera que es va creant una asimetria i la nostra postura es deforma.
Podem aprendre a reconèixer els esforços innecessaris que fem en el nostre cos per a moure’ns.
Quan fem un moviment no hem d’utilitzar tanta energia. Heu pensat mai la força que fem només per a rentar-nos les dents? És innecessària, són peces molt petites i precisament ha de ser un moviment delicat i precís, hem de fer el mínim. O per netejar un vidre? No cal fer tanta força amb les espatlles i amb l’esquena. Hem d’ aprendre a sentir i fer conscient el moviment que necessitem en cada moment. Hem de reeducar la nostra postura per tal de poder-la millorar i fer-ne un ús correcte en l’activitat de la vida diària de manera inconscient. Tot això es pot aconseguir mitjançant un treball corporal de reeducació de la postura i uns exercicis de consciència del que necessita el nostre cos. Cuida’t la salut és a les teves mans!
by Albert | 05 - 02 - 2016 | Blog |
El nostre cos està format per un sistema muscular que el composen un conjunt de músculs formant les cadenes musculars. Així doncs, els músculs treballen en cadena, i mai de forma aïllada, de manera que quan un múscul es contrau per fer un moviment, un gest o mantenir una postura, la resta de la cadena també es contrau.
Per tal d’assegurar un bon funcionament les cadenes musculars s’han de mantenir amb equilibri i harmonia.
Degut a la força de gravetat els nostres músculs estan sotmesos a un gran treball per a mantenir-nos en una postura determinada: drets, asseguts, caminar, el fet d’aixecar un braç enlaire…Aquest treball de les cadenes musculars comporta un escurçament natural i progressiu. Quan un múscul s’escurça, és torna rígid i perd elasticitat, aleshores es transforma en un múscul dèbil i amb poca força.
Amb el temps el cos acumula tensions per les postures que ha adoptat, la manera de moure’ns i fins i tot per les emocions que vivim.
Tots tenim una tendència natural a encongir-nos de forma progressiva , els músculs es tornen més rígids perden elasticitat i com a conseqüència les articulacions perden mobilitat.
La pràctica habitual d’un esport desenvolupa una musculatura concreta que amb el temps s’escurça i si no s’estira correctament pot provocar una retracció de tota la cadena que ocupa aquest múscul.La retracció (escurçament) d’una cadena muscular ens pot posar de manifest un dolor en algun punt d’aquesta cadena muscular tot i que la causa d’aquest dolor pot trobar-se a un altre punt de la cadena. El dolor i la incapacitat de moviment ens provoca més tensió muscular i aquesta tensió més dolor, és “un peix que es mossega la cua”!
La retracció de les cadenes musculars ens pot donar una infinitat de patologies: sobrecàrregues repetides, lumbàlgies, cervicàlgies, tendinitis cròniques…
L’estirament de les cadenes musculars es basa en un treball postural suau, progressiu, mantingut, global, (estirem tots els músculs d’una cadena alhora) i actiu, combinat amb la respiració. Hem d’evitar les possibles ajudes o compensacions que poden apareixen d’altres músculs. Els estiraments es poden realitzar sol o bé amb l’ajuda d’un fisioterapeuta.
El professional és necessari sobretot en cas de que al realitzar la postura d’estirament aparegui dolor.
La pràctica habitual dels estiraments de cadenes musculars ens aporta beneficis a molts nivells:
-millora l’elasticitat de la musculatura rígida-estàtica -desbloqueja les articulacions retornant la llibertat de moviment articular.
-Prevenció de sobrecàrregues musculars
-Prevenció i correcció de deformitats-millora la respiració -millora la circulació en general.
La pràctica aporta una sensació de benestar a tot el cos i una millora de la consciència postural.
És una tècnica que ajuda a recuperar l’elasticitat i el moviment, a retrobar l’harmonia del nostre cos a cada un de nosaltres. Hi ha diverses postures d’estiraments de cadenes. La postura ha de ser mantinguda mínim de 2 o 3 minuts fins a 15 minuts. Mentre es manté la postura la respiració ha de ser lenta i suau, allargant el moment de l’espiració (sortida de l’aire).
Si voleu trobar-vos millor proveu d’incloure dins els vostres hàbits els estiraments de cadenes musculars. Tothom pot practicar-los perquè són molt suaus. En cas de dolor heu de reduir l’estirament o bé parar. En aquest cas sempre serà bo consultar a un fisioterapeuta.
Es recomana especialment a les persones que fan esport, a persones que a la seva vida diària o laboral mantenen una mateixa postura: assegut davant un ordinador o conduir, dret, o bé fer el mateix gest o moviment repetit…
Millora la qualitat de vida buscant un equilibri i harmonia al teu cos, la salut és a les teves mans!
by Albert | 05 - 02 - 2016 | Blog |
L’arribada tan desitjada del fill/a desprès de la llarga espera, fa que les mares oblidin els canvis que ha passat el seu cos durant els 9 mesos, canvis importants com són: moviments de la pelvis, distensió dels músculs de la paret abdominal, la laxitud dels cartílags articulars del pubis i el sacre, el canvi del centre de gravetat del cos degut al treball dels músculs posteriors de la columna, sobretot de la zona de la columna lumbar, i l’adaptació de la postura, els canvis de tonicitat i elasticitat del perineu.
Alguns d’aquests canvis es fan molt evidents i externament es visualitzen: distensió abdominal, eixamplament de la zona pèlvica… D’altres canvis són a nivell intern i arriben molt més lluny del que sembla. És per això que cal adonar-se d’aquest procés i ser-ne ben conscients.
El perineu està format per un conjunt de músculs que formen part del terra de la pelvis. La seva funció és la de mantenir els òrgans intrapèlvics – bufeta, úter, vagina- en una posició correcte per tal de garantir el seu funcionament.
Després del part, sense adonar-se’n, la mare dedica tota la atenció al fill/a. Però….. i la mare? Quan la mare ha d’adaptar-se a la nova situació a casa i a la vida social, el seu cos no sempre respon com abans del part; l’abdomen està més feble, poden aparèixer més problemes de restrenyiment, dolor al còccix, lleugeres pèrdues d’orina o gasos, dolor o por a iniciar les relacions sexuals, sensació de pes o dolor abdominal…
Què passa amb tota la musculatura de l’abdomen que s’ha distès? Tornarà al seu lloc ? I els músculs del terra de la pelvis, estan igualment forts com abans del part? Es recuperaran sols?
La majoria de dones el primer lloc on recorren és a un gimnàs o un centre d’estètica amb la intenció de millorar la figura estètica, però no és això el més important, la situació pot empitjorar si inicialment no es fa una recuperació dels músculs del sòl pèlvic.
L’embaràs
Els canvis al cos de la dona durant aquests 9 mesos són progressius i continus. A nivell estructural la zona pèlvica i abdominal és la que més canvien de forma, tamany, biomecànica. La pelvis, el sacre i el còccix, conegut per os de la cua, la columna lumbar i l’abdomen s’adapten diàriament als canvis interns, de manera que es mouen . Així , mentre l’úter va creixent, tot el que l’envolta (estructures òssies, lligamentoses i musculars) i protegeix s’adapta als nous canvis d’una forma espectacular, respectant l’anatomia d’aquesta nova vida.
El terra d’aquesta cavitat pèlvica on va creixent el fetus és el perineu. Aquests músculs han de ser prou tònics ( forts) per a mantenir en tot moment la bufeta , el recte i tot el pes de l’úter mentre creix amb el fetus. No només han de ser forts per a mantenir i protegir i garantir la funció del òrgans dins la pelvis, també ha de poder-los mantenir quan la dona agafa pes, fa un esforç, un esternut, salta… Per assegurar que els canvis estructurals durant l’embaràs són els correctes i garantir el treball i la tonicitat d’aquesta musculatura és imprescindible que, sobretot durant els darrers mesos de l’embaràs, la dona faci uns exercicis de tota la zona pèlvica i lumbar per a facilitar totes les adaptacions i moviments que la pelvis fa durant aquests mesos.
També exercicis per enfortir la musculatura del perineu per prevenir qualsevol pèrdua de força o flaccidesa degut al pes i la pressió que reben aquests músculs.
Per tal de fer els exercicis de forma correcte i eficaç , s’han de fer de forma conscient. Cal explorar la zona que s’ha de treballar, i fer els exercicis de forma conscient combinats amb una respiració i posició adequada.
No totes les dones saben contraure els músculs del perineu. És important comprovar que en saben. Una llevadora, ginecòleg/a o fisioterapeuta especialitzat/da en sòl pèlvic, pot valorar la força del perineu, i en cas necessari amb l’ajuda del/la fisioterapeuta es pot fer un tractament d’aquesta musculatura durant l’embaràs.
El part
Durant el part el fetus, passa pel canal del part. Aquest canal està format per la musculatura del terra pèlvic i pels ossos de la pelvis ( ilíacs i sacre). Si la musculatura del terra de la pelvis és molt forta i molt elàstica , facilitarà el moment de l’expulsió en el part la sortida del fetus, per això cal preparar-la durant l’embaràs mitjançant uns exercicis adequats i també un massatge del perineu per tornar més elàstica la musculatura.
El post-part
Després del part cal tenir una especial atenció a la musculatura del perineu.El perineu pateix distensió molt important durant el part.
Ocasionalment el part és instrumentat per fòrceps o ventoses, per tant més traumàtic pel perineu fent més llarga la seva recuperació.
En els casos que es fa una episiotomia hem de tenir en compte que la cicatriu necessitarà el seu procés de recuperació per restablir la integritat dels teixits. Serà important elastificar els teixits de la cicatriu amb un massatge per tal que la cicatriu no ocasioni dolor o altres seqüeles.
D’altres vegades degut a la dificultat de la sortida del fetus (segons el pes o la constitució de la pelvis de la mare) la musculatura del perineu pateix un sobreestirament i s’esquinça o bé el còccix (que fa de punt d’anclatge de la musculatura del perineu ) es luxa.
El perineu després del part es troba molt dèbil i sense força degut a tots els esforços que es fan al moment de sortir el fetus i a la manipulació del part. Generalment l’espai vaginal queda durant uns dies més obert.
Ja des del primer dia després del part les mares poden començar a contraure aquesta musculatura del perineu. Les contraccions seran molt suaus i no faran masses repeticions…Inicialment poden tenir una sensació dolorosa o bé no sentir ni ser massa conscients de la contracció.
El cos és molt savi i just després del part inicia un procés de recuperació natural intern retornant a l’estat anterior al embaràs amb uns 3 mesos. Però quan el perineu ha patit en l’embaràs o en el part, fins i tot depenent de l’estat d’aquesta musculatura abans del l’embaràs. La seva recuperació no és prou funcional de manera que poden quedar seqüeles com una incontinència urinària o una pèrdua de gasos o de fempta o restrenyiment, aquests símptomes poden ser passatgers i durar unes 3 setmanes desprès del part, que podem considerar-los com a normals fins que la musculatura torna a trobar un equilibri. Si es mantenen es consideren patològics i és recomana un tractament de fisioteràpia de sòl pèlvic.
A part d’aquests símptomes, que poden semblar normals i no ho són a partir de les 4 setmanes del part, poden afegir-se altres problemes com obertura de la vagina, un descens de la bufeta o de l’úter (prolapse), dolor abdominal baix, dolor al còccix, dolor i pèrdua de sensibilitat a les relacions sexuals , infeccions urinàries repetides, …
Algunes dones comencen a fer vida normal sense cap símptoma, però als pocs dies d’ iniciar les activitats esportives (quan es tracte d’esport que la seva pràctica comporti saltar- aeròbic, steps, footing… o bé fer abdominals) comencen a tenir pèrdues d’orina, o dolor abdominal baix o bé un descens de la bufeta… Quan això passa ens indica que els músculs del perineu no estan prou forts per a fer la funció de poder mantenir la bufeta, l´úter i el recte al seu lloc. Algunes dones pensen que aquests símptomes són normal, fins i tot ho consulten al metge i algunes vegades també ho considera normal, o bé no ho consulten per vergonya, o bé perquè no hi donen massa importància en un primer fill/a .
El perineu després del part ha de tornar a recuperar la seva força per a poder fer la funció de mantenir els òrgans i prevenir qualsevol d’aquest símptomes que no són en cap moment normals i tot i que poden semblar petits i insignificants trastorns poden produir canvis la vida d’una dona. No només la qualitat de vida per haver de portar una compresa per les pèrdues d’orina, potser per dolor al mantenir relacions i pèrdua de sensibilitat. Tot això comporta una autoestima més baixa, una preocupació que repercuteix a nivell efectiu i també a nivell de la parella o a nivell social. Aquests problemes es poden evitar fent una bona reeducació després del part, tot i no tenir cap símptoma.
A vegades no som conscients de cap símptoma dels descrits anteriorment després d’un primer part i poden aparèixer molt significativament durant el segon, perquè el primer no va recuperar-se bé. Aleshores la recuperació és encara més complicada.
La símptomatología, o les seqüeles del part poden manifestar-se a la menopausa, sobretot pèrdues d’orina i/o prolapses, de manera que fins aleshores no s’han manifestat fins que hi ha un canvi hormonal, que comporta la menopausa, a nivell dels perineu que fa que la musculatura perdi irrigació sanguínia i es torna més rígida perden força.
És imprescindible treballar aquesta musculatura de forma correcte i enfortir-la, i evitar qualsevol disfunció .
El perineu s’ha d’enfortir sempre abans de treballar els abdominals, fins i tot abans de fer gimnàstica passiva dels abdominals.
Durant l’embaràs la musculatura que envolta l’abdomen s’estira i es distén. Quan parlem dels músculs que envolten l’abdomen no volem dir només els rectes abdominals que tothom coneix, hi ha un múscul molt més important que aquest que és el transvers de l’abdomen, el que envolta tot l’abdomen i ens fa de faixa natural dels nostre cos. Per tant si tinguéssim aquest múscul prou fort tota la vida no tindríem gens de panxa i portaríem la faixa tot el dia posada. Podem pensar doncs que aquest múscul durant l’embaràs es distén moltíssim però alhora fa la funció de mantenir la panxa. Desprès del part és importantíssim que torni a recuperar la seva forma normal i tot i que hem explicat que existeix el procés de recuperació natural algunes vegades aquest múscul necessita un treball precís i sobretot quan aquest múscul està feble no convé fer abdominals clàssics, perquè ens poden provocar una pèrdua d’orina o un descens de bufeta.
Què podria passar amb el temps en cas de no enfortir el perineu?
– És normal que durant uns dies, després del part, i degut a la flaccidesa de la musculatura del perineu sigui dificultós contenir-se la orina, però si el perineu no es reeduca bé mitjançant uns exercicis específics pot quedar una incapacitat per a retenir la orina, al riure, saltar, córrer…
– La bufeta, el recte i l’úter poden baixar, de manera que un descens d’aquests òrgans pot causar moltes anomalies i fins i tot cirurgia.
– Podem trobar-nos amb disfuncions o problemes sexuals.
– Una baixa autoestima
Els/les fisioterapeutesespecialitzats/des en sòl pèlvic ofereixen a les dones que ho desitgin un programa de treball de la musculatura del perineu.
Consta d’uns exercicis per a reforçar la musculatura i millorar la força, treball de coordinació perineal i abdominal. Inicialment es fa una valoració de l’estat funcional del perineu amb l’ajuda d’uns aparells especials (biofeedback). A partir de la valoració es crea un programa de treball individualitzat, en cas necessari que consta d’un tractament de reeducació perineal mitjançant electroestimulació i biofeedback.
La finalitat és millorar la qualitat de la musculatura, de la vida i prevenir qualsevol patologia en aquest camp.
