by Albert | 07 - 09 - 2017 | Blog |
La teràpia craneo-sacral és un tractament molt suau i precís que actua sobre les membranes que envolten la medul·la espinal i el cervell. Entre les diferents membranes hi circula el líquid cefaloraquidi. Aquest moviment del líquid es pot percebre, per la mà entrenada del terapeuta, com unes petites pulsacions rítmiques.
En l’adult, els diferents ossos del crani estan units a travès de sutures. Però en el nadó aquestes sutures encara no estan del tot tancades, de manera que només són una zona membranosa: les fontanel.les. Aquestes fontanel·les permeten que, durant el part, el crani del fetus es pugui moldejar sense cap inconvenient per facilitar el pas per la pelvis de la mare.
És la naturalesa l’encarregada de fer que les mesures de la pelvis de la mare i el cap del fetus siguin compatibles. Algunes situacions fan que el crani del nadó estigui sotmès a unes fortes i contínues pressions: un encaixament prematur a la pelvis de la mare, una fase de l’expulssiu en el part … Aquestes compressions provoquen un desequilibri fisiològic i mecànic, entre les membranes i els ossos, que pot deformar el crani del nadó.
Paral.lelament, en el part, degut a algunes maniobres ( a vegades instrumentades amb espàtules, fòrceps…) i a la posició horitzontal de la mare, pot haver-hi un estirament de les membranes que envolten el cervell i la mèdul.la del nadó. Les compressions o sobreestiraments poden provocar una irritació i/o compressió de les estructures nervioses a nivell occipital ( que controla en sistema respiratori i digestiu), i poden donar lloc a disfuncions com refluxes de llet, problemes digestius, problemes de succió, mal de cap, els típics “còlics”…També ens podem trobar amb problemes de irritabilitat, dificultat per l’adaptació dels rítmes son-vigilia, hiperactivitat…
En un 80% de casos tot i existir un problema craneal no es manifesta. Les petites deformitats poden corregir-se de forma espontània, però si persisteixen poden provocar una compressió sobre alguna àrea cerebral i causar petites seqüeles en un futur a una àrea auditiva o óptica, o motriu.
La teràpia craneo-sacre harmonitza la tensió que hi ha a les membranes de les diferents sutures del crani i equibra el ritme del líquit cefaloraquidi (entre el crani i el sacre).
by Albert | 07 - 02 - 2016 | Blog |
La pèrdua involuntària d’orina és un dels factors més importants que actualment constitueix un problema social i psicològic a la dona de mitja i avançada edat.Per aquest fet les teràpies per a buscar solucions a la incontinència urinària estan en continua evolució.
A diferència d’altres països europeus els coneixements són molt més avançats, on la població és molt conscient d’aquesta problemàtica.
La pèrdua d’orina no és cap malaltia, només és un símptoma d’una disfunció. Entre altres causes aquesta disfunció o mal funcionament està relacionada amb un desequilibri d’un conjunt de músculs i estructures osteo-lligamentoses.
Equivocadament es pensa que la pèrdua d’orina és un factor normal i inevitable deguda a l’edat i/o després d’un part. Freqüentment, les dones ho viuen com un tabú i se n’avergonyeixen, de manera que espontàniament no se’n parla. Més d’un 70% de dones que pateixen incontinència no han consultat mai a un professional sanitari.
Avui en dia el tractament de fisioteràpia per a l’incontinència urinària és un dels recursos més utilitzats per el tractament de les pèrdues d’orina i prevenir de la única solució que fins ara es coneixia és ha dir la cirurgia. El 85% de dones realitzen un tractament de fisioteràpia quan el professional els hi ho proposa a fi de solventar les pèrdues d’orina o bé prevenir-les en cas de risc.
El sòl pèlvic és una estructura formada per un conjunt de músculs en forma d’arc protector que tenen la funció precisament de protegir a la bufeta de l’orina, l´úter i el recte. Aquest conjunt de músculs també s’anomena perineo. De manera que el periné o músculs del sòl pèlvic es troben formant un terra que hem de mantenir amb una bona tonicitat muscular. A través del perine passen tres conductes que comuniquen els órgans amb l’exterior; formant tres esfínters o orificis: l’esfínter de la orina, la vagina i l’esfínter anal. Per tal de garantir una bona funció de la bufeta de la orina, del recte i de l’úter és imprescindible que els músculs del sòl pèlvic mantinguin un bon to muscular, és a dir que estiguin forts i sans.
Els músculs del sòl pèlvic no s’exerciten espontàniament, tot i que la persona mantingui unes condicions físiques excel·lents i faci molt esport hi ha una sèrie de factors que influeixen de forma negativa en bon manteniment d’aquesta musculatura:
– En l’embaràs l’augment de pes de debilita la musculatura perineal provocant una gran distensió, que arribar al màxim en el moment del part. Generalment i de forma natural els músculs del perine recuperen el seu estat normal en el post.part.
-En el Post.part es recomana fer una bona reeducació del sòl pèlvic, sobretot en aquells en part difícils, nadons de gran pes, si s’han tingut pèrdues d’orina durant l’embaràs, si durant l’embaràs hi ha hagut un augment de pes major al recomanat, en el cas de l’ús d’instrumentació durant el part (fòrceps, ventoses)…
La reeducació dels músculs del sòl pèlvic disminueix el risc de disfuncions pèlviques com poden ser incontinència urinària, el descens de matriu, pèrdua de sensibilitat en les relacions sexuals, restrenyiment…, és a dir trastorns que afecten la qualitat de vida que podrien ser secundaris a una debilitat de la musculatura del sòl pèlvic.
La majoria de dones després del part es preocupen per a recuperar la musculatura de l’abdomen i descuiden el perineo, en cap cas es pot iniciar una recuperació dels músculs de l’abdomen abans que el perineo, tot i així els abdominals que es recomana fer un treball el transvers de l’abdomen, és el múscul de l’abdominal que ens fa de faixa i ens ajuda a mantenir el contingut de l’abdomen. La pràctica d’una activitat esportiva de forma habitual que requereixi salts o impactes (aeròbic, atletisme, footing…) augmenta la pressió directament en el periné i amb el temps es debilita. Per aquest motiu molta gent jove sense tenir fills, professores d’aeròbic, atletes… pateixen incontinència urinària. Seria recomanable introduir exercicis perineals en molts esports, per tal de fer una bona prevenció.
– Durant la menopausa hi ha uns canvis hormonals que produeixen una pèrdua d’el.lasticitat dels músculs del perine i es debiliten. També l’edat debilita la musculatura del perine, igual que qualsevol altre múscul del cos, de tal manera que moltes vegades els problemes de pèrdues d’orina o descens de bufeta (prolapse) apareixen sobretot a la menopausa.
A tots aquests factors mencionats podem afegir els factors hereditaris, l’obesitat, mals hàbits miccionals (retenir molt la orina o bé apretar amb molta força per buidar bé la bufeta), portar faixes ortopèdiques, tos crònica, la pràctica habitual amb instruments de vent…
La pèrdua de força d’aquest conjunt de músculs ens pot provocar des d’una pèrdua d’orina ocasional a un descens de l’úter o una incontinència anal Incontinència d’orina o pèrdues d’orina en qualsevol moment o lloc inadequat, és un problema de control voluntari de la micció.
Hi ha molts tipus d’incontinència urinària.Generalment s’inicia amb pèrdues d’orina quan es fa un esforç, al tossir o esternudar, riure, saltar, córrer, caminar, fer exercici…Un 40% de dones de menys de 45 anys té incontinència urinària.
Si no s’actua buscant una solució a l’inici amb els mínims símptomes, empitjora i les pèrdues d’orina ens porten a l’ús de compreses diàriament, el control de la micció es fa més difícil i més urgent i imperiós, dins a moment que les pèrdues d’orina no es poden aturar. Progressivament la dona redueix la seva vida social i les activitats quotidianes, perd l’autoestima i seguretat en si mateixa, i pot arribar a una depressió. Paral·lelament la les pèrdues d’orina pot presentar-se Incontinència anal és a dir l’incapacitat de controlar els gasos, o fins i tot pèrdues involuntàries de contingut rectal.
El restrenyiment en ocasions pot ésser degut a un mal funcionament dels músculs del sòl pèlvic i igualment que la incontinència pot solventar-se, mitjançant una pauta d’exercicis Juntament o no amb pèrdua d’orina és pot presentar un prolapse o descens de matriu o/i bufeta i/o recte. El tractament inicialment és d’abordatge fisioterapèutic, tot i que si no s’actua a temps, progressivament el descens empitjora de manera que l’única solució és quirúrgica. Fins i tot desprès de la cirurgia hi ha persones que degut a la gran debilitat d’aquest conjunt muscular, amb el temps de nou presenten un descens de l’òrgan intervingut o bé una incontinència. Per això es recomana fer tractament de fisioteràpia del sòl pèlvic abans i desprès de la cirurgia, a fi de millorar la qualitat de la musculatura.
La falta de to muscular redueix la irrigació sanguínia de la zona del perineo i disminueix la força de les contraccions musculars de manera que dificulta la sensibilitat sexual en el coit i la intensitat dels orgasmes, fins i tot es pot presentat dolor a les relacions. Tots aquests problemes afecten l’autoestima de la dona i amb el temps la relació de parella. La prevenció de les disfuncions o problemes que ens pot causar la insuficiència dels músculs del perineo pot iniciar-se a qualsevol edat.
Totes les dones s’haurien d’interessar i preocupar per mantenir un bon to muscular del sòl pèlvic, per tal de prevenir riscos de disfuncions i preservar la qualitat de vida, seguint unes pautes de micció correctes, realitzar exercicis del perineo, sobretot en cas de ser una persona amb algun factor de risc: tos crònica, pràctica d’un esport d’impacte, edat menopausica, obesitat, ús d’instrument de vent…
El tractament que ofereix el camp de la fisioteràpia en la reeducació del sòl pèlvic és molt ampli. En cas de tenir el mínim símptoma, tot i que sigui molt lleu, s’ha de consultar a un professional el mes aviat possible, és un signe d’alerta que ens manifesta una debilitat muscular del sòl pèlvic. I convé iniciar un tractament de fisioteràpia sense esperar que empitjori. La recuperació serà més fàcil, més ràpida. En cas de ser una persona que presenta un problema de llarga evolució, mai és massa tard per iniciar un tractament o fer una valoració del cas. Durant molt anys l’únic tractament de l’incontinència urinària era la cirurgia.
L’actuació ràpida davant una incontinència o una disfunció el sòl pèlvic ens pot evitar una intervenció quirúrgica, que no és efectiva en tots els casos.
El tractament de fisioteràpia es personalitzat i adaptat a cada pacient depenent del tipus d’incontinència o disfunció que presenti. Requereix els coneixements d’unes tècniques molt especifiques dins el camp de la uro-ginecologia. És imprescindible una historia clínica complerta i rigorosa i un estudi dels factors de risc, ens facilita dades per tal d’orientar el tractament.
El treball s’inicia amb la conscienciació de la musculatura perineal mitjançant l’ajuda pautada del fisioterapeuta.La reeducació és molt senzilla i en cap cas dolorosa, a fi d’informar i orientar el tractament fem ús d’uns dibuixos o làmines, fent més entenedor l’objectiu de la reeducació.
Les tècniques que s’utilitzen són diverses i es valora a cada cas el tractament necessari. Aquestes tècniques inclouen l’aprenentatge d’uns exercicis específics dels músculs perineals amb ajuda del fisioterapeuta, tècniques d’electroestimulació muscular que ajuden a millorar la força de les contracció del perineo, tècniques de biofeedback amb les quals s’observa l’activitat muscular del perineo a través d’una pantalla, així la pacient podrà comprovar si el treball que realitza és prou eficaç, com cal millorar-lo….Exercicis específics del treball de la musculatura del transvers de l’abdomen. És imprescindible la col·laboració de la pacient a casa mentre dura el tractament, realitzant uns exercicis pautats pel fisioterapeuta. Una vegada finalitzat el tractament al centre es recomana seguir uns exercicis i s’indiquen unes pautes, que varien depenent del diagnòstic. En tots els casos, sempre que es faci un bon diagnòstic el tractament és efectiu.
Els resultats són positius aconseguint uns beneficis en tots els casos;
– un millor to de la musculatura perineal, controlen l’orina evitant les pèrdues involuntàries
– millorar la sensibilitat en les relacions sexuals
– s’eviten les intervencions quirúrgiques
– el més important una millorat la qualitat de vida i de l’autoestima.
Existeix un percentatge molt reduït de casos on la resoluci
ó del tractament no és complerta depenent de factors com l’edat, el temps que feia que tenien el problema…tot i que la millora és important.
A part de la incontinència urinària a la dona i els prolapses (descens matriu/bufeta) s`han anomenat altres difuncions del sòl pèlvic com el la incontinència anal, el restrenyiment, també degut a un problema de debilitat o per un excés de to muscular del sòl pèlvic.
La incontinència urinària a l’home està relacionada normalment amb problemes de pròstata, i ocasionalment pot apareixen desprès d’una intervenció de pròstata. Aquests trastorns del sòl pèlvic tenen un tractament de fisioteràpia semblant a la incontinència urinària en la dona.
